ORÍGENS

A l’abril del 2016 un grup de joves vam entrar a l’antiga casa de Can Jaumetó. Érem joves de Vilassar decidides a trobar una solució política a una situació que consideràvem -i considerem encara- políticament injusta: que l’habitatge al poble estigui subordinat i organitzat segons la lògica del mercat, de manera que ni lloguers ni hipoteques són una sortida assumible per a l’emancipació de les joves, que massa vegades hem de marxar del poble per emancipar-nos. Així doncs, vam decidir entrar a viure a un edifici que duia aleshores més de 10 anys buit, en mans d’una immobiliària que permetia el deteriorament de patrimoni històric tot planejant una futura promoció especuladora.

Així va néixer l’habitatge alliberat per joves a Can Jaumetó. Ara bé, un cop oberta i reviscuda la casa, es va generar una dinàmica molt interessant: s’ajuntà la situació cèntrica al poble de la finca amb l’energia i la il·lusió generades per la reeixida okupació; com també les possibilitats que veiem a les infraestructures alliberades per l’okupació: tot plegat va generar una potència política que pretén interpel·lar tot Vilassar i que va molt més enllà de les joves inquilines de la casa, el projecte de Can Jaumetó.

EL PROJECTE

El projecte de Can Jaumetó el conformem una sèrie de joves i veïnes de Vilassar, i ens organitzem al voltant d’uns principis polítics, des dels quals volem generar una proposta política radical per a una vida més enllà del capital, el patriarcat i la submissió. El marc de la nostra activitat és Vilassar i el nostre nucli l’antiga casa de Can Jaumetó, la seva era i els seus tallers que estem rehabilitant i dinamitzant per oferir un espai de trobada al poble i infraestructures per la transformació als seus habitants. Pretenem per tant, esdevenir un agent polític que incideixi des de la radicalitat dels nostres plantejaments a la vida pública de Vilassar, però a la vegada volem explorar i experimentar a través de grups de treball la possibilitat de treure del mercat la major part possible d’àmbits de la producció i de les nostres vides.

LÍNIES POLÍTIQUES

Comunitat

La comunitat, o la necessitat de recrear-la, és la base, el punt de partida del nostre ideari: creiem que la culminació contemporània del capitalisme a nivell global ha suposat un procés històric de fragmentació de les comunitats humanes (de les velles comunitats rurals, a les comunitats proletàries nascudes de la primera i segona industrialització). Per tant, refer llaços socials i recuperar la vinculació comunitària entre persones, és per nosaltres la condició ineludible per lluitar contra la indiferència recíproca entre persones i l’individualisme del règim actual de la mercaderia.

Ho fem en dos sentits: llençant al poble i al món la idea de recrear la comunitat davant la vida imposada pel capitalisme i les seves problemàtiques; assajant la creació d’una comunitat a petita escala: tots les que participem del projecte, les que s’hi acosten, les inquilines de l’habitatge alliberat, les usuàries dels tallers; entenem que en diferents maneres i implicacions participen d’una comunitat, del gest de posar en comú les nostres vides i treballar travant relacions que posin al centre de les nostres preocupacions la felicitat col·lectiva i una vida digne de ser viscuda.

Poder popular i suport mutu

Tenim molt clar el marc d’actuació i les coordenades de la política que reivindiquem: nosaltres estem per la creació de poder popular per fer referència a totes aquelles pràctiques que empoderin a la població i l’impulsin a repolititzar totes aquelles àrees de la vida que han quedat subordinades a la gestió d’administracions i institucions. La nostra política és aquella que va més enllà d’Ajuntaments i Parlaments perquè sabem que són institucions històricament articulades sobre la violència i la submissió de les classes subalternes i actualment gairebé desproveïdes de sobirania, relegades a la gestió “tècnica”, per la reestructuració neoliberal del poder polític a nivell global.

Entenem el suport mutu com la pràctica que pot salvar l’abisme entre la soledat i indiferència entre individus i la comunitat que pretenem recrear; aquest és doncs el fonament pràctic de la estratègia del poder popular: ni assistencialisme (que es descompon amb la caiguda de l’Estat del Benestar) ni competència (perquè sabem que ens aboca a la misèria, a l’odi, al racisme, a la por als poderosos i al diferent), organitzar-nos nosaltres mateixes per afrontar les nostres problemàtiques.

El moviment popular: entenem necessari que l’expressió del poder popular a Vilassar sigui la suma de forces de col·lectius, entitats i individuals afina per a crear un contrapoder, una xarxa de suport mutu i que impulsi la política radical que proposem. Partint d’aquí ens proposem de construir un moviment popular a nivell de Vilassar.

La xarxa: a la vegada, ens proposem d’enxarxar-nos amb tots aquells projectes que, més enllà del nostre poble, estan construint comunitats des de la lògica descrita, que experimenten amb la capacitat de produir i reproduir bases materials i maneres de relacionar-se per l’avenir d’una vida més alegre i revolucionària

Autonomia i autogestió

Sense autonomia material no hi ha autonomia política; aquesta és la premissa que vertebra totes les línies polítiques descrites fins ara. Moltes corrents polítiques i experiències revolucionàries ens han inspirat per la seva radicalitat; ara bé, ens costa més trobar referents que hagin incorporat la consciència de la qüestió material. Volem donar importància a la producció i la reproducció social, en tots els sentits, en la experimentació amb la nostra capacitat de generar infraestructures i pràctiques que ens sostinguin de manera autònoma a les dinàmiques del mercat.

Conscients, però, de les limitacions que tenim a l’hora de crear aquests espais fora de la lògica capitalista, hem decidit començar a arrencar petits àmbits de la nostra vida a l’esfera de producció capitalista per portar-los a la comunitat, cobrint-los des de l’autogestió i l’autosuficiència.

Des del pa, a les idees, al tenir cura les unes de les altres o el combustible dels nostres vehicles. Es tracta de reproduir i produir a petita escala la lògica que desitgem per la societat humana en general.

En aquest sentit, també dinamitzem i proposem l’ús col·lectiu de l’espai que hem alliberat (xerrades, tallers, funcionament autònom de l’espai) Recuperar i repolititzar l’espai públic, també com a àrea i espai de socialització massivament subordinat al règim mercantil avui en dia; per això el nostre espai el concebem com un espai alliberat o alliberador; un espai on produir llibertats.

Feminisme

Per tal de posar la vida al centre de la vida hem de qüestionar la forma en la que ens relacionem entre nosaltres, deconstruir rols de gènere i les dinàmiques de dominació que s’hi adscriuen; el feminisme, per tant, travessa necessàriament totes les nostres pràctiques, o això procurem. Distingim dos nivells diferents des dels quals s’articula la nostra perspectiva i pràctica feminista:

  • Exterior: Vindria a ser la difusió i la crítica del feminisme com a subjectes polítics a Vilassar; a la vegada, contemplar un seguit de mesures pràctiques immediates destinades a pal·liar la situació d’infrarepresentació de les dones en l’espai públic i polític i la denúncia de violències simbòliques: des de l’ús d’un llenguatge no sexista a procurar la presència i el predomini femení en actes, xerrades, manifestos.

  • Interior: Aquest àmbit comprendria l’atenció sobre la mena de relacions comunitàries que estem mirant de reproduir i escampar. Només una comunitat conscient del que comporta a nivell personal i de grup el viure en una societat patriarcal, podrà recrear unes relacions sanes i transformadores.

Anuncis